Història de la Música

 

4rt d’ESO

Continguts del crèdit:

Presentació

Objectius del crèdit

I-Característiques de les obres musicals

II-Les grans èpoques

III-De la Prehistòria a l’edat mitjana

IV-Edat Mitjana

V-Renaixement

VI-Barroc

VII-Classissisme

VIII-Romanticisme

IX-Escoles Nacionalista i Impressionista

X-Últimes tendències

 

Presentació

Fins ara, als crèdits de música, només hem treballat uns quants aspectes del conjunt que és la música: el coneixement del so, el llenguatge musical, la pràctica instrumental i vocal, l’us de noves tecnologies, la dansa, l’anàlisi d’obres musicals,etc.

Però poques vegades hem tingut l’ocasió d’entrar en el món de la història de la música: només hem vist algun tema de passada en els crèdits comuns o hem fet els crèdits Pop Rock o l’Escoltem cançons.

Així, doncs, per tal de consolidar els coneixements que heu anat adquirint fins ara i per tenir una visió de la música en el temps, us proposem aquest nou crèdit d’història de la música amb el qual pretenem que conegueu les grans èpoques de la música (que són les mateixes de totes les arts), que sapigueu identificar peces de diferents èpoques i que descobriu tot un conjunt de músiques que potser no coneixeríeu mai si no fos aquí.

Finalment només una cosa; de tothom és coneguda aquella sentència de Shakespeare que diu: ‘En aquest món traïdor res no és veritat ni és mentida, tot és del color del vidre pel qual es mira’. I és que, per tal d’entendre i disfrutar qualsevol època de la història de la música (o de qualsevol art en general), convé que ens sapiguem posar les ulleres que portaven la gent d’aquella època i veure a través dels seus ulls i sentir a través de les seves orelles aquelles músiques que vistes des de les acaballes del segle vint, en algun cas, poden semblar passades de moda i desfasades.

Objectius del crèdit

En acabar aquest crèdit heu de saber:

 

Com s’avaluarà si s’han aconseguit aquests objectius

Bàsicament proposem les següents activitats avaluatives:

 

 

 

Percentatges de nota

La nota del crèdit serà el resultat de tres factors:

Malgrat tot, per aprovar, cal treure com a mínim un 20% de feina i examen i un 10% d’actitud. Si no és així, el més probable és suspendre el crèdit.

  1. Característiques de les obres musicals

    2. Segurament, algunes de les coses de què parlarem en aquesta primera unitat, ja us deuen sonar una mica dels crèdits anteriors, però és important que els conceptes us quedin ben clars per tal de poder començar a treballar i a identificar les músiques de cada època.

     

     

     

     

     

     

     

     

    1. El ritme

      2. Recorda que aquest element deriva de la qualitat del so anomenada durada. El ritme, com ja saps, és la combinació de sons de diferents durades (o sigui, llargs i curts).

      Recorda també, que la pulsació (el batec regular de cada música), ens serveix per identificar les durades de cada nota del ritme. Per tant, per analitzar un ritme haurem de tenir en compte els següents elements:

      1. Hi ha pulsació regular o no n’hi ha.

      2. El compàs és regular (binari, ternari, quaternari) o irregular.

      3. Presenta polirrítmies (ritmes diferents a les diferents veus) o no.

      4. Hi ha alguna línia purament rítmica o no. Una línia purament rítmica és aquella que és interpretada només per instruments rítmics o de so indeterminat.

      EXERCICI: Intenta identificar les característiques que acabem d’exposar en els fragments següents:

    2. La melodia

      3. La melodia és una successió de sons de diferents alçades. La impressió que causa cada melodia és una impressió purament subjectiva: a una persona li pot suggerir una cosa i a una altra una altra cosa; a més, a una persona li pot agradar i a una altra no.

      Per analitzar una melodia ens basarem en els següents elements:

      1. La seva línia melòdica principal: distingirem una línia melòdica simple (la que fa només un instrument) i una de composta (la qe fan dos o més instruments).

      2. L’àmbit de la melodia: o la distància entre la nota més greu i la més aguda. Si la distància és petita direm que té un àmbit reduït i, en canvi, si la distància és grossa, direm que té un àmbit ample.

      3. Existència d’una o més d’una línies melòdiques.

      4. Tipus d’escala (normalment major o menor)

      5. Estructura de la melodia (temes, repeticions, variacions, interludis, etc).

      Intro

      A

      A’

      B

      A

      A’

      Interl

      C

      Coda

       

      EXERCICI: Intenta identificar les característiques que acabem d’exposar en els fragments següents:

    3. L’harmonia

      4. L’harmonia és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada. Per fer l’anàlisi harmònica ens basarem en els següents punts:

        1. La construcció dels acords: un acord és la combinació de dues o més notes que sonen alhora. Veuràs com al principi els acords són molt senzills i, a mida que avança la història de la música, aquests es van complicant.

        2. Construcció harmònica (vertical) o contrapuntística (horitzontal) de les línies melòdiques. La construcció harmònica es basa en els acords i només hi ha una línia melòdica important. En la construcció contrapuntística totes les línies melòdiques són importants i, per tant, no es basa tant en els acords, sinó en les melodies.

      EXERCICI: Intenta identificar les característiques que acabem d’exposar en els fragments següents:

       

    4. El timbre (instrumentació)

      5. En els crèdits anteriors heu estudiat els instruments i les famílies d’instruments. Tots els coneixements de més que pugueu tenir sobre les èpoques en què s’han utilitzat cadascun dels instruments, us ajudaran a identificar músiques. És per aquest motiu que us heu d’esforçar a reconèixer auditivament el timbre dels diversos instruments que sonen en una audició.

      Durant el crèdit, anirem donant indicacions de quan s’han utilitzat uns instruments o uns altres al llarg de la història de la música.

      EXERCICI: Ordena cronològicament els instruments i digues a quina família i subfamília pertanyen:

       

       

       

       

       

       

       

    5. La textura

      6. Textura és una paraula que els músics han pres del món tèxtil i l’han aplicat al camp de la música. Així com la textura d’una roba és com s’entrellacen els diferents teixits de què està composta, la textura d’una peça musical és la manera com s’enllacen les melodies de què està composta. Així, tenim tres tipus de textures:

        1. Monofònica o monòdica: és aquella que només hi ha una línia melòdica.

        2. Polifònica: Dues o més línies melòdiques sonen a la vegada.

        3. Homofònica: Una melodia, té un acompanyament basat en el mateix ritme que la melodia o en un de diferent, però el protagonisme és per a la melodia i, l’acompanyament, és un mer suport.

      EXERCICI: Cadascun dels fragments següents correspon a una de les tres textures que hem definit; relaciona’ls.

       

    6. La forma

      7. La forma d’una obra musical és l’esquema que el compositor tria per exposar les seves idees. Totes les arts tenen les seves formes, per exemple: els escriptors poden utilitzar el conte, la novel·la, el sonet, el quartet, la lira, el ronamço, etc; els pintors, la natura morta, el paisatge, etc; els músics, la sonata, la cançó, el rondó, el minuet, la fuga, el cànon, etc.

      Les formes musicals, es van creant al llarg de la història de la música, i passen d’estructures molt senzilles, a estructures cada cop més complexes. També, segons les idees estètiques de cada època trobem un tipus de formes més estructurades (èpoques racionalistes o fortament dominades per un poder determinat) o més lliures (èpoques en què l’expressió dels sentiments i el valor de la llibertat són la bandera dels compositors).

      Les formes musicals es poden classificar per diferents criteris:

        1. Formes majors o menors: les primeres consten de diversos moviments (o sigui, que es toca una part, es fa una parada breu, es toca una altra part i, així, fins al final de l’obra). Les formes menors, tenen un sol moviment (només es fa una parada al final) i són més breus.

        2. Formes vocals (o a capella), instrumentals o mixtes: a les primeres només apareix la veu humana; a les segones només instruments i, a les terceres, veu i instruments.

        3. Formes estructurades o lliures: les primeres segueixen un esquema prefixat. Les segones o no segueixen cap esquema o n’inventen un de nou.

      Coneguent les formes bàsiques de cada època, ens serà molt fàcil d’anar situant les músiques a l’època que van ser compostes. Per aquest motiu estaria molt bé que, a mida que vagin sortint formes noves, en feu una fitxa en la qual cal apuntar el nom de la forma, l’estructura, les característiques i l’època.

       

    7. El gènere

      8. El gènere d’una obra musical és la intenció o la utilitat que l’autor ha volgut donar a la peça musical. Així, en funció de les característiques utilitàries o d’intenció que hagi volgut donar l’autor, destacarem diversos gèneres:

        1. Intencionalitat religiosa

          2. Veurem que hi ha molts períodes històrics en què predomina la música de caràcter religiós i, en canvi, hi ha altres èpoques en què passa just el contrari.

          1. Música religiosa: està escrita amb propòsits o sentiments religiosos i es divideix en dos tipus:

        1. Música profana: és tota aquella música que no té res a veure amb la religió.

      1. Intencionalitat estètica

        1. Música popular: la música popular és aquella que interpreta la gent del poble (moltes vegades sense grans coneixements musicals) i que, alhora, agrada a una majoria de gent. La podem dividir en dos tipus:

        1. Música culta: és tota aquella música que els compositors han anat escrivint per destinar-la a la classe social culta de la societat. És el que actualment, molta gent, anomena música clàssica de manera totalment errònia.

      1. Intencionalitat narrativa

        1. Música pura: el compositor vol escriure una música per l’únic plaer d’escriure-la. Només busca que la música soni com ell vol. La majoria de la música pertany a aquest gènere.

        2. Música descriptiva: té com a objectiu principal descriure només amb els sons de la música un fet, una escena, una sensació, un personatge, elements de la naturalesa, etc.

        3. Música programàtica o narrativa: el músic intenta reproduir amb música una història complexa: una novel·la, uns fets històrics, un conte, etc.

        4. Música dramàtica: el seu tret distintiu és que va lligada a la paraula. Pot ser tant teatre musicat, com poesia musicada.

EXERCICI: Pensa una música que pugui pertànyer a cadascun dels gèneres que hem exposat i apunta-la amb el nom del gènere al costat.

 

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Les grans èpoques de la història de la música

    2. Fixa’t en tots aquests personatges i ordena’ls cronològicament de més antic a més modern:

     

     

    És ben evident que, sense saber ben bé per què, has estat capaç d’ordenar correctament els personatges. Si et demanem que ens expliquis per què els has ordenat així, ens ho sabràs explicar però segur que et faltaran arguments per acabar de defensar la teva opinió.

    És per aquest motiu que hem pensat aquest crèdit: per tal que trobis arguments sòlids que et serveixin per argumentar on situaries cadascuna de les músiques que sentiràs. Però on les situaràs?

    D’acord amb l’evolució de la música, els estudiosos han fixat unes etapes històriques que coincideixen plenament amb les etapes de totes les arts. I aquestes etapes s’han definit atenent a les característiques comunes de les músiques.

    Totes les èpoques que estudiarem no tenen un començament i un final clars: penseu que l’evolució és un canvi constant. I que, per tant, uns estudiosos fixen una data i altres una altra en funció del que ells creuen que és més important per a cada època.

    Les èpoques que cal que coneguis són les següents:

    Finalment, tingues en compte que aquesta distinció d’etapes històriques només és vàlida per a Europa i tots els països que entenem que estan al món occidental, ja que la resta de món ha seguit una evolució diferent.

  2. De la Prehistòria a l’Edat Mitjana

    3.  

     

  3. L’Edat Mitjana

  4. Textos de l’edat mitjana que fan referència a la música:

  5. ‘La música és l’art a través del qual aprenem a cantar i a fer sonar sonar instruments de manera correcta: ràpid o a poc a poc, fort o fluix, igualant els punts i les veus de manera que siguin concordants diverses veus i sons. Aquesta art serveix perquè, cantant i tocant instruments, l’home lloï Déu; i aquesta art tenen el clergues que a l’església canten per lloar Déu. I contra la música, hi ha els joglars, que canten i sonen instruments davant la gent per pura vanitat mundana’

Ramon Llull, Doctrina Pueril